Indecisió de professions i estudis
| 17 març 2013Ara que estic fent quart d’ESO tinc una gran indecisió envers que faré l’any que ve i amb què em vull guanyar la vida com la majoria de gent de la meva edat. El gran problema es que no tinc ganes de fer res i cap assignatura m’agrada especialment perquè les decisions del que m’agrada i el que no varien massa depenent del professor, per exemple, sempre m’havia agradat molt biologia però aquest any no m’està agradant gens i al contrari passa amb matemàtiques, portava tota la vida odiant-les i fa dos anys que és de les assignatures que més m’agraden encara que aquest any és bastant difícil i tampoc és que m’apassioni.
Quan era petit i anava a l’escola tenia molt clar el que volia ser quan fos gran, no era una professió típica dels nens com pot ser astronauta o futbolista sinó alguna cosa més real: advocat. Perquè? Doncs molt fàcil, perquè la meva mare ho era i jo encara que no sabés molt bé el que era sabia que estava bastant relacionat amb ajudar a la gent i volia que la meva mare estigués orgullosa de mi. Em vaig anar fent gran i vaig veure que dret no era el que m’agradaria estudiar realment i em vaig començar a decantar més per medicina o alguna carrera relacionada amb la tecnologia ja que m’agradaven molt els ordinadors. El temps va anar passant i ara ja no tinc res clar, no sé si m’agrada tant medicina com per treure molt bones notes a la selectivitat i informàtica ho tinc casi descartat del tot perquè el meu pare portava tota la vida sent informàtic i costa molt guanyar-se la vida.
Fa uns dies en Josep Maria ens va demanar que entréssim a una pàgina d’Internet i que féssim una enquesta en la que quan acabes et diu més o menys que podries estudiar tenint en compte les teves aptituds i aquestes coses i em va sortir el mateix per el que m’havia interessat però al final això no m’acaba d’aclarir res així que de moment faré el batxillerat (segurament científic) i intentaré decantar-me per el que més m’agradi intentant treure bones notes per tenir les màximes portes obertes de cara al futur.
Guillem
Guillem,
Això de decidir un futur és força complicat però, tal com dius, encara tens temps per acabar de rumiar-t’ho.
L’article està molt ben estructurat. A mi m’ha costat una mica llegir-lo i havia de tornar enrere per assegurar que l’estava comprenent bé. En acabar m’he adonat que el probleme eren els signes de puntuació: són molt importants i sense ells la lectura resulta més pesada.
Fixa’t:
“Ara que estic fent quart d’ESO tinc una gran indecisió envers que faré l’any que ve i amb què em vull guanyar la vida, com la majoria de gent de la meva edat. El gran problema es que no tinc ganes de fer res i cap assignatura m’agrada especialment perquè les decisions del que m’agrada i el que no varien massa depenent del professor. Per exemple, sempre m’havia agradat molt biologia però aquest any no m’està agradant gens i, en canvi, portava tota la vida odiant les matemàtiques i fa dos anys que és una de les assignatures que més m’agraden, encara que aquest any és bastant difícil i tampoc és que m’apassioni.
El darrer paràgraf de l’article és una sola frase molt complexa i especialment complicada de seguir. Entenc què vol dir però cal que tinguis present aquests aspectes de redactat: vigila amb la puntuació i evita les super-frases de sintaxi innecessàriament complexa.
No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria